(Ljósið – Ólafur Arnalds) Paraules. Me les dic cent no, … mil vegades. Amb intenció i direcció encara que mai m’ho sembli. Aquell missatge de llavor implantat cèl·lula a cèl·lula és en mi en una maniobra d’anys. Un patró de melodia interna ressonant en cada òrgan, un mantra bategant en cada teixit, sent-me el to […]
Ressonant el mantra Leer más »
Àudio Spiriteaux – Tony Anderson Canto la posició primera com si disparés una pedra en l’aigua, com un impacte de sonora essència colpejant l’epidermis de l’Univers. L’U desplegant-se perfecte, en tremolor concèntric, de Sa a Ni i fins a transcendir les coses d’aquest ordre en una nova octava. Però,… puc jo fer-me càrrec del meu epicentre?
Vibrant en la posició primera Leer más »
Beauty of Discipline – Gareth Pearson Medito per desnuar-me els ocells d’aquesta ment-bardissa, salvant-los de l’esclavitud quadrada de la gàbia craenal, deixant-los que volin cap al sol de l’esperit. També canto. I canto amb tota la pell, des del buit dels capil·lars, amb el contingut de la copa que sóc, amb la vista secretament encesa
La bellesa de la disciplina Leer más »
(Àudio Only in the Dark – Ben Lukas Boysen) Sense que ell se n’adonés, Parvati va tapar-li els ulls. I, com que les coses que els passen als déus, ressonen en l’Univers sencer, tot va ser, aquella estona, en absoluta foscor. Una negra nit còsmica. Reaccionant a la obscuritat, una visió nova va brotant-li entre les
La flor de la intuïció Leer más »
Fields of Gold – Anne Roos Em tinc quan la lleugera carícia sap despertar-me en l’arpa interna un recital d’autenticitat només per mi. Afluixo el claviller mandibular i afino l’expressió del somiqueig a la rialla, humitejant, si cal, una mica les cordes des dels ulls. Sona, tot plegat, preciosament greu. Greu de sever. Greu de digne. Greu de
El so de l’abscència Leer más »
(Àudio Over there, it’s raining – Nils Frahm) Volia perdre’m en l’òcul del meu propi bosc marí. Clavada davant el meu ull em percebia més enllà de la mirada. Volia enfonsar-m’hi sense cap indicació per redescobrir la discreta fortuna que respirava sota aquell espès laberint d’algues. Havia sentit el batec d’algun tresor callat, invisible als pirates
Nineta dels meus ulls Leer más »
(Àudio Little Worrier – Kina Grannis) Era fàcil viure des del lloc petit, amb l’aire just, espolsant-me el vestit de poca cosa i escombrant-me el cor fent polseguera amb els fracassos, repassant-los, pentinant-los, un a un, com un enfilall de rares perles que em feien esclava voluntària de les coses esquifides, diminutes, gairebé inapreciables i de tots els
Nocturne – Akira Kosemura La veritat residia sota l’escorça. Era tant polida que transparentava. Sota la finor d’aquella pell-paper-de-seda sentia bategar-hi l’existència, circulant entre els teixits i les blaves canalitzacions d’uns braços en plàcida blancor. Quiets i sincers, capaços d’estrènyer amb força el que sí, s’havien fet també aptes en bandejar les interferències i experts en deixar-se després en la dolça dansa
Una finíssima cirurgia Leer más »
Àudio: Light Dance – Akira Kosemura Agafo arrencada i en aquest temps d’inici hi trobo notes sense accents, el començament dèbil d’alguna història que just es fa. Un temps de possibilitats que ordeix – amb veu ben fina – les condicions de la imminent trama. Un fora de temps intel·ligent que sap esperar-se en la complicitat d’una mitja melodia
Després de l’anacrusa Leer más »
(Àudio: Staying – Koda) Sento la cançó del solstici. La nit més llarga de l’any té el to d’una melodia clarobscura, enfilant-se pel vespre, lentament, zigzaguejant-ne els graons, avançant cap a la llum d’una nova octava que promet brillar tot i que en-cara s’ennuega amb alguna nota de l’anterior. M’aturo i miro amunt empesa per la vibració de les
