(Àudio Only in the Dark – Ben Lukas Boysen)
Sense que ell se n’adonés, Parvati va tapar-li els ulls. I, com que les coses que els passen als déus, ressonen en l’Univers sencer, tot va ser, aquella estona, en absoluta foscor. Una negra nit còsmica. Reaccionant a la obscuritat, una visió nova va brotant-li entre les celles. Un nou òrgan de percepció irradiant la llum d’una nova comprensió resseguia el perfil dels detalls més recòndits, abans desenfocats.
Hi havia un enteniment nou, un canvi de voltatge, un llampec de saviesa, com la intensitat sonora de “l’eureka!”, com el tacte de l’encert quan trobo les claus dins el caos de la meva bossa. Era la
identificació de l’ingredient secret que ressuscitava la recepta. Hi veia més i amb més encert. Entrant per la corona, un riu de coneixement li banyava el front, hidratant la llavor primigènia de totes les coses. Les veia créixer i les seguia, imaginant-les fins després. I si l’escenari no era propici, havia de manipular-les amb l’única certesa que li ullava des del front, com una rara flor d’intuïció, il·luminant, per sempre, el món amb la llum de la consciència.
Primer però, va haver de ser l’absoluta foscor.
