Beauty of Discipline – Gareth Pearson
Medito per desnuar-me els ocells d’aquesta ment-bardissa, salvant-los de l’esclavitud quadrada de la gàbia craenal, deixant-los que volin cap al sol de l’esperit.
També canto. I canto amb tota la pell, des del buit dels capil·lars, amb el contingut de la copa que sóc, amb la vista secretament encesa del meu front de foc, seguint el rastre olorós de les flors que em diuen de tu. De Tu. Una radiància d’oració, un filtre pel que no, arran de cos i fins on pugui.
Oberts els sentits, crec en la veritat callada de la intuïció. Hi confio sense massa traces d’empirisme, només perquè sí, perquè des d’aquí «sé».
Reposo en el vaivé de l’aire, alimentada per la brisa d’aquest filat de vent, descansant en els braços definitius, l’Univers bressol de tots els vius.
I cuido la casa de l’ànima amb miraments de dona devota, escombrant-ne els hàbits empobrits, abillant-lo amb la gràcia vivia de les flors i les cançons, exercitant-lo per a assentar-ne l’estructura, sentint la solidesa de l’eix, vèrtebra a vèrtebra, estimant-me cada tessel·la.
