Àudio Spiriteaux – Tony Anderson
Canto la posició primera com si disparés una pedra en l’aigua, com un impacte de sonora essència colpejant l’epidermis de l’Univers. L’U desplegant-se perfecte, en tremolor concèntric, de Sa a Ni i fins a transcendir les coses d’aquest ordre en una nova octava. Però,… puc jo fer-me càrrec del meu epicentre? Puc expandir-me nota a nota? Puc expressanr-me en l’afinació justa, seguint la meva pròpia proporció, conquerint-me fins al darrer cercle? Si podem cantar des d’un lloc honest i veritable estarem vibrant en la pròpia essència. Construirem així un dibuix de proporcions concèntriques des d’on ser en la vida.
Vine a descobrir-ho el proper 29/2 en una nova sessió de MEDITACIÓ SONORA a ArA, psicoteràpia, gestalt i relació.
