Àudio: Light Dance – Akira Kosemura
Agafo arrencada i en aquest temps d’inici hi trobo notes sense accents, el començament dèbil d’alguna història que just es fa. Un temps de possibilitats que ordeix – amb veu ben fina – les condicions de la imminent trama. Un fora de temps intel·ligent que sap esperar-se en la complicitat d’una mitja melodia mentre va deixant arribar el moment madur, el moment que sense massa dubte s’enfilarà i saltarà en una pirueta de gimnasta a la solidesa de l’1. «Ara!» I la melodia caurà dreta i segura al temps fort del compàs explicant una història de quatre per quatre, una narració sencera i ampla, plena de detalls, requisits i matisos que havia elaborat en aquell temps inicial «d’encara-no». Després de l’anacrusa, l’U.
