(Àudio Little Worrier – Kina Grannis)
Era fàcil viure des del lloc petit, amb l’aire just, espolsant-me el vestit de poca cosa i escombrant-me el cor fent polseguera amb els fracassos, repassant-los, pentinant-los, un a un, com un enfilall de rares perles que em feien esclava voluntària de les coses esquifides, diminutes, gairebé inapreciables i de tots els «nos». Perquè si obria la finestra, si hi entrava aquella llum que alguna vegada havia mig vist en somnis, penetraria amb ella el brillant ensurt de viure immensa deixant aquell muntatge de vida mínima en poc més que una ridícula farsa. I ja no volia mentir.
