(Saving Us a Riot (Live) – Phoria) Cada ínfima i anodina insignificança m’és – després d’aquest món de límits- una secreta porta a les profunditats, una localització en aquest circuit de camins nocturns banyats de lluna, un punt determinat en el gruixut teixit d’epidermis sobreposades que ressonen juntes en les enormes bambolines de la vida. […]
(The Swimmer – Phil France) Escalava els dies assegurant els passos en laberíntiques tombarelles. Però ni grampons ni arnesos van ser prou àncores en aquella ruta on el vent, sense cap pudor, li bufava escandalosament a la cara. Era tant l’espai, tantes les oportunitats … per què havia de refer sempre el mateix absurd trajecte
Har Har (Raag Dhanasri Mantra) – Professor Surinder Singh El so és cosa de, com a mínim, dos. Quan el músic toca la corda d’un instrument, la seva vibració produeix un so. Hi ha un impacte que requereix de dos components: unes cordes i uns dits en acció. Igual passa en la natura: una fulla i
Respirant, cantant, sentint Leer más »
Smile – World’s End Girlfriend, Shione Yukawa Com més ample es feia, més fàcilment acollia les gotes d’aquella pluja divina. Mentre el sostenia d’orella a orella, dilatant-se en la seva simpatia, es reestructurava en el propi creixement còncau. Era un somriure com un impluvi, com una copa porosa que m’hidratava amb l’aigua d’aquella placidesa. La
Somrient receptivitat Leer más »
[vimeo 163076140 w=640 h=360] Words of Truth – Stephan Micus He obert la finestra i m’ha atrapat. Aquesta carícia del vent sobre la cabellera verda de la primavera m’ha resultat hipnòtica i l’he recollit volent retenir l’expressió de l’aire sobre la terra. Metàfores dels elements: meravelles que vull aprendre a veure.
(I Know a Love so True and Fair – Chad Lawson) Acollies la llumeta del meu esperit obrint en la foscor el camí del meu prec. En el gest d’encendre’t et vaig demanar que em duguessis justament on calia perquè em semblava massa difícil no deixar-me en l’hàbit de la repetició que tant soldat duia a les cèl·lules.
Pour Les Oiseaux – Sylvain Chauveau La conversa era ben estesa sobre l’enclusa demanant-me que agafés el martell. Que el prengués i anés esculpint-la amb el to i la força justes, capaces de modelar tota aquella rigidesa sense trencar l’estimadíssima peça. Perquè ara era el torn de la realitat, l’hora d’imprimir-la-hi sense sentimentalismes que atenuessin la
Sun Will Set – Zoë Keating Sota aquell embolic de bardissa hi havia una determinació: aquesta vegada no esperaré a deixar descompondre les noses confiant només en el pas del temps. Perquè … les fulles difuntes no tornen a la vida si ella no vol. Perquè la màgia no és respiració assistida sinó una encisadora
Farà falta desfer-me Leer más »
(Alone – James Spiteri ) Em sé en l’estructura, acomodant-se’m tota ella al missatge de la pròpia expressió, un trajecte sorollós que funciona des de dins. És en un raig de paraules injectat als capil·lars irrigant tots els meus teixits amb les consideracions de la ment. «Això sí. Allò no. Així no. Per aquí. Això no pot ser. Ara
Un moment d’encara no Leer más »
La edad de los árboles – Elen La ruta de les coses noves té el gust inclassificable dels mapes muts. Sense idees, sense registre, assassinada la rigidesa del «això mai», només em queda provar. Aventurar-me, deixar que el pur convenciment em mogui els espantadíssos peus un cop i un altre, plens d’un foc de fe que
És qüestió de fe(r) Leer más »
