Pour Les Oiseaux – Sylvain Chauveau
La conversa era ben estesa sobre l’enclusa demanant-me que agafés el martell. Que el prengués i anés esculpint-la amb el to i la força justes, capaces de modelar tota aquella rigidesa sense trencar l’estimadíssima peça. Perquè ara era el torn de la realitat, l’hora d’imprimir-la-hi sense sentimentalismes que atenuessin la veritat. Era el moment de l’orfebreria, de ser la bona mà que converteix en joia tota aquella divagació.
Sentia tremolar-me el pols en una soledat protagonista i el pes del martell em semblava majúscul imaginant com havia de ser la justa mesura. Volia ser d’ajuda en aquell pas que recordava desagradable i la qüestió era si podria suportar el retruny sever de l’acer llampeguejant sota el martell, si em seria possible mantenir l’equilibri del gest amb força i precisió quan el dolor de la veritat se li anés allotjant a la pell, quan el gemec de la seva metamorfosi em recordaria tant la meva.
