(Saving Us a Riot (Live) – Phoria)
Cada ínfima i anodina insignificança m’és – després d’aquest món de límits- una secreta porta a les profunditats, una localització en aquest circuit de camins nocturns banyats de lluna, un punt determinat en el gruixut teixit d’epidermis sobreposades que ressonen juntes en les enormes bambolines de la vida.
Així, la circumstància no em sembla inofensiva. La intranscendència li poso jo si menystinc cada “ara”, fent-lo estèril, ridícul, fill d’una mirada sorda.
Res és només el que sembla. I atenuada la ridiculesa, mentre mig espio com de fonda i misteriosa és la visió de la contemplació, vaig sabent-me en una més ampla existència.
