Smile – World’s End Girlfriend, Shione Yukawa
Com més ample es feia, més fàcilment acollia les gotes d’aquella pluja divina. Mentre el sostenia d’orella a orella, dilatant-se en la seva simpatia, es reestructurava en el propi creixement còncau. Era un somriure com un impluvi, com una copa porosa que m’hidratava amb l’aigua d’aquella placidesa. La obertura central deixava entrar el sol d’aquell diluvi daurat aclarint-me les habitacions adjacents, airejant el peristil amb la lleugeresa despreocupada de la migdiada infantil. El riure eren les parets del calze, un espai d’escolta pel que volgués arribar. Era ser en una somrient receptivitat.
