L’havia sentida a la sessió de biodansa. Sí, en la roda final, quan ja totes les peces han fet voltes i voltes dins meu, quan els ulls es troben amb la sinceritat pròpia i amb la de l’altre. La buscava… però tot i recordar-ne algunes paraules … m’era impossible reconèixer-la … cap melodia em semblava […]
Compartíem els missatges del foc xiuxiuejats en aquest estat d’obertura que ofereix la meditació. Que emocionant cada viatge! Que emocionant veure com cadascuna troba en la mateixa imatge la història que li pertany. Bellesa i intensitat… Aquí una d’aquestes històries …
Una història del foc Leer más »
Clavava els ulls en la flama d’una espelma petita als meus peus, una ballarina en les parets de la nit que ja arribava. En la respiració absorbia la flama i la seva radiància em traspassava les parpelles inundant d’una escalfor daurada tot el meu ser. Voices of the Moon m’inflamava en un moviment que anava
Bategant amb tot – Acabou chorare – La casa havia de fer olor de temple. La recorria endreçant les peces en aramaris i calaixos, estimant-ne els detalls. – Ficou tudo lindo – Em trobava profundament a faltar –No bubu lili – Enganxat, cada moment arran del nas – No bubu lilindo – La distància amb
El primer cop que vaig sentir-lo em va captivar. Sé que sovint dic que m’agrada un raag o un altre … tots tenen la seva màgia però a vegades ens sentim més a prop d’unes emocions que d’uns altres. Jo em sento molt a prop de Jounpuri, simple com un raig de sol que ens és
Jounpuri, la llum tèbia del matí Leer más »
Quan ressegueixo el camí que em porta a un espai meditatiu sento que em disposo a contactar amb l’existència en un altre pla. La respiració, la música, l’expressió creativa, construeixen i són en la connexió, configuren la porta d’entrada, en possibiliten l’obertura, l’entrada i el gaudi. Un exemple pot ser aquesta composició que vaig gravar
Cantant la connexió Leer más »
Gregory Colbert. Penso en el treball de la meva vida com una celebració de la natura, una orquestra que no reprodueix els sons d’un músic, la música d’una especie, sinó més aviat una expressió de totes les cançons de la natura. Per aquest artista plàstic, la natura és el major narrador de la vida i
Colbert i la cançó de la natura Leer más »
Hi ha veus que són essència. Si, són aquelles veus que no necessiten fer res perquè ja ho tenen tot dins. Són aquelles veus que expliquen una manera d’entrendre la vida, sense piruetes tècniques, sense equil·libiris sofisticats.No són veus d’artista. Són veus … des de l’ànima, pura natura I això em passa quan escolto Lisa
Hi ha una melodia de l’existència. A mi em sembla un flux on hi ha l’essència, el veritable nom en el qual ressonem i existim en consonància amb l’Univers. En aquesta melodia s’hi despelga la plenitud, tot el moviment, tota la quietud, tot el so i tot el silenci. Una veritat essencial que és un
La melodia de l’existència Leer más »
No sé com, un dia, em trobo davant d’un grup de persones construint un espai per a la vivència, per a l’experiència, compartint unes idees i unes percepcions que ja són en mi mateixa i que sento no haver heretat de cap llegat familiar. Pensant en aquest «com», construia una biografia plena d’encaixos i serrells
