Bategant amb tot – Acabou chorare – La casa havia de fer olor de temple. La recorria endreçant les peces en aramaris i calaixos, estimant-ne els detalls. – Ficou tudo lindo – Em trobava profundament a faltar –No bubu lili – Enganxat, cada moment arran del nas – No bubu lilindo – La distància amb el futur. La presència – Invadiu minha casa – Sense horitzó, només un pas – Abelha, abelhinha – Ho volia, «però»… – No meio do mundo – Em trobo a faltar en les fites, els desitjos, la perseccució d’un no-sé- què … cap a un no-se-on. –Respirei eu fundo – Enyorava l’alegria de quan tenia un pla, encara que fos ben absurd – Fiz zum zum e pronto . Fent zum zum i prou – Respirei eu fundo.
[spotify id=»spotify:track:6OjHVvTLiSgdQkV6qvAd0h» width=»300″ height=»380″ /]
