El primer cop que vaig sentir-lo em va captivar. Sé que sovint dic que m’agrada un raag o un altre … tots tenen la seva màgia però a vegades ens sentim més a prop d’unes emocions que d’uns altres. Jo em sento molt a prop de Jounpuri, simple com un raig de sol que ens és oferert com un regal d’escalf en un ambient de mitja fredor abans del migdia. Me l’he cantat tantes vegades… Avui el comparteixo … espero ser prou fidel al seu caràcter entre la dolçor i la queixa.
https://www.youtube.com/watch?v=PzSa90LOX9s
Amb aquest raag succeeix una de les habituals meravelles de la música clàssica hindostaní, doncs la comprensió del tempo, la seva ornamentació, la presència preponderant d’unes notes en front unes altres, etc. construeixen el missatge emocional del raag, fent-lo apropiat també per un determinat moment del dia. Una música amb mil matisos que només puc comprendre si se m’asseu al cor i comencem un profund diàleg.
