Compartíem els missatges del foc xiuxiuejats en aquest estat d’obertura que ofereix la meditació. Que emocionant cada viatge! Que emocionant veure com cadascuna troba en la mateixa imatge la història que li pertany. Bellesa i intensitat…Aquí una d’aquestes històries …
Davant del foc, només una flama que balla vertical, elegant i altiva. Ben acostada a ella, un perímetre tremolós de foscor, la llum s’escapa. La mirada fixe a l’espelma i no ho entenc: qui brilla no té llum? qui brilla no pot retenir el seu propi escalf, el seu propi titil·lar?Passen els minuts i la cera es fon alhora que la fosca retrocedeix fins a l’aresta del propi llumet. I l’ordre s’inverteix. Llum endis, la fosca a fora. El ble s’acomoda cremant en un clotet que ell mateix s’ha generat, i crema i crema i crema omplint l’espelma de sentit, omplint de llum el llum.S’obre una porta cap al país on he volgut anar sempre, ja sóc aquí i he vingut per quedar-me. És l’únic lloc on he d’anar, on tots haurem d’anar i no ens hi trobarem mai si el territori descobert és autèntic.Camí de llum que m’explica veritats. Joventut i maduresa… sense deixar cremar l’espelma fins al silenci. Tot vindrà.
