Obrim la sessió amb temps i un Re de fons. Em sembla que val la pena deixar-se arribar. El petit cant d’inici amb el temps, igual que totes les coses que es miren amb una consciència creixent, va perdent formalisme, va prenent sentit. La música marca el temps de la pràctica central. Són 30 minuts […]
Amb els ulls tapats havia resseguit d’orella mil vegades el màstil de la dilruba tocant i cantant, tal com demanava l’exercici après. Anava sonant de manera cada vegada menys entrebancada i una nova intel·ligència feia lliscar els meus dits confiats en l’encert de les notes en l’ektal. Mentre tenia lloc aquesta cascada de notes acostumava
La forma es feia, es desfeia … i es reconstruia en Raag Bhairow … Sense previsió, sense necessitat de ser controlat… tan real … tan líquid … tant vibrant. Lliure per fi. Ressonant com aquella tampura que havia tractat de souvenir. Espero que em perdoni… Que em perdoni perquè el regal del seu so va
Retall de memòria sonora Leer más »
Avui havia decidit fer-ho. Sí …! és que no podia postposar aquest moment… Havia d’escriure una petita biografia per un nou projecte de música molt especial que estem embastant amb la Míriam i la Dilyana. «Què hi poso?!!! Jo no tinc trajectòria musical… no he anat a cap conservatori … no tinc cap títol … no
D’alguna manera l’integrava. Haver reservat un temps per acomiadar l’any amb música i meditació el dia 30 de desembre em va fer iniciar la revisió uns quants dies abans. I aquest record de 12 mesos tant intensos plens d’entrades i sortides, de resituar-me en el que vull i el que no, etc. començava a prendre
El cor sap bé què canta Leer más »
No sabia que podia mastegar el so i trobar-ne el gust, l’aspror, la sequetat, l’acidesa, la lleugeresa… Tampoc imaginava que podia veure-hi un color que em parlés de calideses, de fredors. No tenia ni idea que podia flairar-lo en l’ambient… olors de mandra, d’agitació, d’infantesa, … Ni tampoc que era possible posar-l’hi tact a aquell «Ah!» del tall finíssim del paper a
Dels sentits en el so Leer más »
Buscava on m’havia quedat el Nadal. Vaig recordar la meva infantesa i també els primers anys de joventut. El Nadal era un temps d’expressió, de música, d’assajos, de teatre… I va semblar-me que podia tornar-hi si sabia recuperar algun trosset de la música d’aquell temps que m’havia fet vibrar tant. Doncs aquí va! Us deixo
Bon Nadal amb una cançó Leer más »
Penso en el final d’any. I penso en la paraula «tancar». Tancar? Amb pany i clau? Com si fos un intent de buscar un candau definitiu per la caixa dels trons? Potser em sento més còmode ideant un espai per a revisar-lo, per agrair-li tot el que ha portat perquè, per dur que sigui, la
Meditació de final d’any – 30 de desembre al TIN Leer más »
Yo vengo a ofrecer mi corazón. Ahir al final de la sessió de biodansa dansàvem aquesta cançó interpretada per Mercedes Sosa. L’havia sentida abans. D’alguna manera la recordava. A la cançó y a ella també. Quan de missatge i quanta ànima. «Una cuchillada de amor» que en aquell moment m’esquerda la cuirassa i permet que
Les ones es propagaven com notícies llamineres. Com l’impacte de la pedra en l’aigua. Una comunicació plàcia i il·limitada, com quan l’onada arriba a acariciar la platja al seu ritme imperturvbable. S’explicava la matèria a través del frec d’uns vells bols tibetans. S’obrien escenaris sonors, paisatges nous que intentava desxifrar, trobar-hi el terra, i anar
Ser en el so: passejant per escenaris sonors Leer más »
