blog

Sacred Sounds

Les reconec en les seves veus i els seus intruments. La  Sidak Kaur i la Sampuran Kaur em tenen el cor robat amb aquest Har Ek Simar en Raag Dhanaseri.  Sovint escolto música tant retocada amb mitjans tecnològics que no hi trobo ni rastre de la imperfecció humana, no és espontània, no està viva.  I […]

Sacred Sounds Leer más »

Prescindint de l’escorça

En el nucli, sense barrejar-me.  En la perifèrie hi ha les meves pròpies cares, els modes, les Laures que ara volen això o allò. Prescindint de l’escorça, una llum ben certa s’encén descobrint l’amagatall. Després d’uns quants encontres a plena claror, aquesta troabada és un regal que em sorgeix ben fort a l’ànima.

Prescindint de l’escorça Leer más »

Cantar la vida amb la vida

«Invencible, indestructible. Sense por, a tot arreu. No nascut, per sempre. Indestructible, dins totes les coses. Invensible, indivisible. Immortal, bondadós. Inimaginable, sense forma. Innombrable, lliure de desitjos. Insonable, indanyable. Sense mestre, destructor de tot. Més enllà del naixement i la mort, més enllà del silenci. Més que l’amor mateix. Més enllà de tots els colors

Cantar la vida amb la vida Leer más »

Mai és perquè sí

Mai és perquè sí. Ni la força dels traços. Ni els colors. Aquí em veig en allò que és obvi. Allò que se m’arreossega per dins, que passeja per davant d’un nas a vegades cec. Els raag, aleatòriament, colpejaren la prota de l’escolta.  Amb quina força em volcaren en aquesta estesa de colors, de formes,

Mai és perquè sí Leer más »

Cridant molt més que tu

 Alimento la guspira d’un agressió  que fa temps que existeix i que surt per la boca en una nota malcarada que de tant madura ha fermentat. Una nota calenta, entusiasta, insatisfeta, en desacord, decebuda que -sostinguda per un cos petit – ja no pot ser albergada més. «Mala sombra» – en diu la meva mare.

Cridant molt més que tu Leer más »

L’ombra de la repetició

A mesura que repteixo i repeteixo, aquesta pauta se m’imprimeix en algun lloc intern. Hores de l’escala major, simple, cantada a ritme lent i sense esquerdes respiratòries van creant una ombra silenciosa que, amb el temps, després de molta pràctica, naturalitizo i faig present sense cap gest forçat. Doncs, com podia pensar que anys de repetir-me que «no tinc un

L’ombra de la repetició Leer más »

Un espectacle sublim

Com aquell estol d’ocells,  una forma que es dibuixa en l’aire, un volum de partícul·les en una lògica de moviment, cadascuna la mínima expressió d’alguna cosa més gran. Així, en meditació, observava el moviment d’una massa sense cos que volava pel firmament del meu espai intern sembrant preguntes, incomodant, saccejant  l’aire amb aquests moviments imprevisibles,

Un espectacle sublim Leer más »