Mai és perquè sí

Mai és perquè sí. Ni la força dels traços. Ni els colors. Aquí em veig en allò que és obvi. Allò que se m’arreossega per dins, que passeja per davant d’un nas a vegades cec.

Els raag, aleatòriament, colpejaren la prota de l’escolta.  Amb quina força em volcaren en aquesta estesa de colors, de formes, de sentirs…   Conjuraren el ritme de tots els passos donats amb el to exacte de cada color.  I cada gest m’explicava una història. I en cada història hi era jo. Mai és perquè sí.