Com aquell estol d’ocells, una forma que es dibuixa en l’aire, un volum de partícul·les en una lògica de moviment, cadascuna la mínima expressió d’alguna cosa més gran. Així, en meditació, observava el moviment d’una massa sense cos que volava pel firmament del meu espai intern sembrant preguntes, incomodant, saccejant l’aire amb aquests moviments imprevisibles, … imparables. Observava la preciosa eurítmia que tant m’incomodava. Sabent-me el cel d’aquella escena contemplava la fragilitat de tot aquell revolteig tòxic, de tot aquell parany de la ment. Lluny del perill de quedar-hi atrapada sentia el temor d’un espectable sublim que em fascinava. L’estètica d’un esdeveniment greu, serè, seriós.
*Et proposo silenciar aquest vídeo i visualitzar-lo amb aquest One moment of silence d’Arto Tuncboyaciyan del disc Love is not in your mind.
[spotify id=»spotify:track:5qKqCOkUjsBsBvVRvOrpTm» width=»300″ height=»380″ /]
