Obrim la sessió amb temps i un Re de fons. Em sembla que val la pena deixar-se arribar. El petit cant d’inici amb el temps, igual que totes les coses que es miren amb una consciència creixent, va perdent formalisme, va prenent sentit. La música marca el temps de la pràctica central. Són 30 minuts intensament respirats, viscuts. Després la música. Un raag, una composició, un missatge de so que es filtra per cada mil·limitre d’un ser que ja és tot escolta. La vivència d’aquest moment és molt personal i d’abosluta intimitat. Per a cada persona és diferent doncs s’ajusta de manera precisa a la seva situació. Amb el temps aprenem a escoltar els missatges i a donar-los valor.
De tot això ens deixen el seu testimoni personalíssim algunes persones que practiquen aquesta forma d’escolta en les sessions setmanals:
«Aquest espai que generem cada setmana, per mi, té el gust de la intimitat, el color del retrobament i l’abric de l’alleujament. Té l’escalf d’estar una estoneta amb una mateixa, per contemplar-se a la llum d’una altra intel·ligència, des d’una mirada que s’aprèn i que es gaudeix a mesura que s’aprofundeix en l’exercici. Per a mi és un moment de treva que es va estenent en el meu dia a dia. El so i la respiració que obre finestres cap endins» .
«Centrar-me en la respiració, acompanyat, guiat per la música, em facilita la desconnexió de l’allau de pensaments i per tant em serena i em connecta amb mi. La música m’ajuda ha estar present i connectat amb els meus sentiments«.
