L’arc s’estira sobre les cordes d’un cos que explica històries des de la pell. Passa quan l’arc ja és la meva mà, quan els dits en dansa freguen l’altre cos amb la precisió de l’equil·librista, amb la radiància sincera de la flama interna, amb el desconsol del racó de nit més llòbrega… S’acompassen les mans i es fan entendre. Així desvesteixo el meu sentir laberíntic, el faig melodia que esdevé el tacte d’una història damunt la teva pell.
[spotify id=»spotify:track:2jA9eF6csA48XFpRMRVT1X» width=»300″ height=»380″ /]
