La forma es feia, es desfeia … i es reconstruia en Raag Bhairow … Sense previsió, sense necessitat de ser controlat… tan real … tan líquid … tant vibrant. Lliure per fi. Ressonant com aquella tampura que havia tractat de souvenir. Espero que em perdoni… Que em perdoni perquè el regal del seu so va portar-nos a la sala noble del palau de la consciència on la dilruba trobava, nota a nota, el balanceig d’una dansa sagrada movent-se en el clarobscur, tènue i elegant a vegades, després fosca i secreta, sempre plena de dignitat i de bellesa.
