No sé com, un dia, em trobo davant d’un grup de persones construint un espai per a la vivència, per a l’experiència, compartint unes idees i unes percepcions que ja són en mi mateixa i que sento no haver heretat de cap llegat familiar.
Pensant en aquest «com», construia una biografia plena d’encaixos i serrells que vistos des de l’ara em semblen rebel·ladorament clars. Ploràvem i ma mare ens posava «una cometa blanca». Ni idea de com sonava. Però ella explica que callàvem. Després la coral al parbulari, l’estora màgica dels contes, les classes de guitarra, les cantades i el teatre dels finals de cursos, les nadales i els advents al cor de l’església, les contades classes de llenguatge musical, les primeres composicios, els concursos, els grups amb qui compartir i aprendre, la percussió amb Xivarri, les visites al Guruwara de Santa Coloma, les classes amb la Silpi, la trobada amb la música desde l’essència, Naisha, La Raj Academy, Ranjani, Naad Vididya…
Alguna cosa posa ordre més enllà de les meves raons lògiques, de les coses que trio amb motius i plans. Alguna cosa em fa viure el «perquè sí!», sense més argumetnaris. I em sembla ben cert, ben simple i ple de naturalitat, alegria. Aquesta és per mi la melodia de l’existència amb la que cal aliniar-me. La que m’afina i em duu a ser, a viure. I un día com avui, no sé com … sóc biografia.
