Gregory Colbert. Penso en el treball de la meva vida com una celebració de la natura, una orquestra que no reprodueix els sons d’un músic, la música d’una especie, sinó més aviat una expressió de totes les cançons de la natura.
Per aquest artista plàstic, la natura és el major narrador de la vida i n’estudia cada gest, cada relació per situar en un pla d’igualtat aquesta dansa de sensibilitats compartides.
Diu: deixem els «coms» pels científics i des de l’art, centrem-nos en els «perquès» en aquesta conversa universal.
Sota aquesta delicadesa, Ashes and snow.
