Em recordo en alguna situació llunyana, vivint alguna cosa estrambòtica que em donava sensació de perill. Sentia corre per dins el llampec del «què faig aquí? per què decideixo viure tot això?» «Quin sentit té?». Monica Salmaso ens ho canta en una carícia de tardor … en aquesta cançó de Paulo Cesar Pinheiro, amable com una abraçada. En la melanconia d’aquesta tonada s’explica la necessitat d’explorar i com a través d’experiències llunyanes, a vegades extravagants, ens trobem autènticament amb nosaltres mateixos. Així dimensino les arrels després de viure. És quan toco el timbre de casa i dic allò de » sóc aquí » d’una manera que no havia pogut dir mai abans. http://https://www.youtube.com/watch?v=vmDOW-GDhBc
