Nombre del autor:gurukaur

La cançó essencial

No vull ja supeditar la meva alegria a cap cançó aliena. Ara ja no. Cap melodia cantada des del cor d’un altre pot ser la solidesa de la meva felicitat. Vull cantar-me la tonada essencial, la que em fa les coses lleugeres i simples perquè em són absolutament naturals. Estic farta de recórrer als teus ulls – que els tens […]

La cançó essencial Leer más »

L’ocell-rubí

Respiro amb un ocell-rubí que canta encès entre les costelles. Me’l deixo volar,  sense posseir-lo ni engabiar-lo. Expandida en aquest aleteig vermell el veig asseure’s en el verd de les fulles – ara brillen més! També el veig acalorar-se en la frenètica imperfecció del trànsit a la ciutat o en l’olor esmorteïda d’aquelles quatre flors liles mig seques del balcó que ja

L’ocell-rubí Leer más »

Escoltant des de la pell

M’arribava un xiuxiueig secret que em convencia d’estar a punt d’entrar en un nou moment. Sentia el missatge d’un canvi explicant-se’m a la pell molt abans de poder-ne veure la forma . Era un absolut misteri. Sense arguments ni cap paraula. Només el frec entre molècules enjugassades transportant l’energia d’uns fets que em passaven lluny, 

Escoltant des de la pell Leer más »

Té un somriure Chandowati

Té el somriure Chandowati. Ample i amb gust de maduixa, ple de sol i d’alegria, de tacte salvatge, com d’herba ben verda a la primavera plena d’impuls per créixer, emanant l’olor fresca de les coses senzilles. Un somriure despertador. I em venia tant de gust que me l’encomana irradiant  naturalitat, veritat, tornant-me el pols, bategant amb la vida. Des d’aquesta simplicitat

Té un somriure Chandowati Leer más »

Meditació i ressonància

A vegades em genero tal embolic, tal espiral de moviment i rellotges xisclant fer tard a tot arreu que sembla impossible sortir-ne. M’enganxo amb tot. No esmorzo perquè vaig tard i necessito torbar unes claus que ara no sé on són i mentre les busco trenco un got i … L’espiral segueix expandint-se per tot el meu

Meditació i ressonància Leer más »

Música i ioga al Subirà

Aquell pi enorme ens feia de casa. Semblava encara menut davant la façana de la Taverna del Subirà.  L’aire n’esquivava les branques i les fulles i, carregat de la olor d’alguna hortalissa dolça de l’hort de més avall, em refrescava la pell com només l’estiu ho sap fer. Respiràvem, concentrades, assa-borint el prana d’un aire carregat

Música i ioga al Subirà Leer más »