Té el somriure Chandowati. Ample i amb gust de maduixa, ple de sol i d’alegria, de tacte salvatge, com d’herba ben verda a la primavera plena d’impuls per créixer, emanant l’olor fresca de les coses senzilles. Un somriure despertador. I em venia tant de gust que me l’encomana irradiant naturalitat, veritat, tornant-me el pols, bategant amb la vida. Des d’aquesta simplicitat no hi ha lloc per les boires dels perquès. Viure deixant expandir el cor i prou, estimant-ho tot, també les foscors, sentint-me part d’aquest enorme mantra, ple de pulsació, ple de melodia, ple de bellesa.
Té el somriure tan bonic com l’ànima. No t’ho sembla?
