No vull ja supeditar la meva alegria a cap cançó aliena. Ara ja no. Cap melodia cantada des del cor d’un altre pot ser la solidesa de la meva felicitat. Vull cantar-me la tonada essencial, la que em fa les coses lleugeres i simples perquè em són absolutament naturals. Estic farta de recórrer als teus ulls – que els tens precisos!- per mirar d’esbrinar alguna cosa de mi. No, prou… Ja m’estimo prou per veure’m cara a cara. Per això aprenc pacientment a buscar-la, a escoltar-la, a comprendre-la i miro d’obrir-me així al que és permanent en mi. La cançó de l’ànima és l’alegria que ens pertany. Has escoltat mai amb atenció la teva?
http://https://open.spotify.com/track/3Cf47MOQsa3ijid90gr5Io
