A vegades em genero tal embolic, tal espiral de moviment i rellotges xisclant fer tard a tot arreu que sembla impossible sortir-ne. M’enganxo amb tot. No esmorzo perquè vaig tard i necessito torbar unes claus que ara no sé on són i mentre les busco trenco un got i … L’espiral segueix expandint-se per tot el meu dia i possiblement acabi enfadada amb algú perquè el meu estat ens arrossega a tots.
Però desaccelerar no té perquè ser tant difícil. Recuperar el ritme natural vol només una mica de sincronia amb el pols natural de la vida. És el que ens explica que passa Anodea Judith – autora
de la Nueva guía de los chakras: las ruedas de la energía vital – a la rellotgeria :
«Para una observación sencilla de este principio basta visitar una relojería donde tengan relojes de péndulo del tipo clásico. Supongamos que en el instante de entrar no se hubiese dado cuerda a ningún reloj. El relojero, sabiendo que sus máquinas funcionan, va recorriendo la tienda y dando cuerda a los relojes uno a uno además de poner en marcha los péndulos. Al principio estos tic-tac que baten segundos en cada reloj no están coordinados entre si. Pero al cabo de cierto teimpo notaremos que no se oyen tantos tic-tac diferentes y no pasará mucho rato más sin que oscilen todos los péndulos al unísono. Sus ritmos han entrado en resonancia.»
De la mateixa manera estem nosaltres en ressonància. Som com rellotges de paret emetent i ressonant en una energia ajustable al tic-tac universal. Estant atents a aquest palpitar podem reconnectar amb un vibració natural que ondula i modula en una pauta coherent tant la matèria com el buit restablint una nova dinàmica energètica.
La màgia del cant meditatiu radica en aquest aspecte. Amb l’escolta oberta podem descobrir el flux vibracional d’un ritme que resitúa el nostre estat expandint-se i seguint vibrant en el silenci. Així és com hem creat ja les condicions perquè l’activitat diària dansi també en aquesta nova disposició.
I aquest és un dels regals de meditar en el so, del Naad Yoga.
