D’alguna manera l’integrava. Haver reservat un temps per acomiadar l’any amb música i meditació el dia 30 de desembre em va fer iniciar la revisió uns quants dies abans. I aquest record de 12 mesos tant intensos plens d’entrades i sortides, de resituar-me en el que vull i el que no, etc. començava a prendre […]
El cor sap bé què canta Leer más »
No sabia que podia mastegar el so i trobar-ne el gust, l’aspror, la sequetat, l’acidesa, la lleugeresa… Tampoc imaginava que podia veure-hi un color que em parlés de calideses, de fredors. No tenia ni idea que podia flairar-lo en l’ambient… olors de mandra, d’agitació, d’infantesa, … Ni tampoc que era possible posar-l’hi tact a aquell «Ah!» del tall finíssim del paper a
Dels sentits en el so Leer más »
Buscava on m’havia quedat el Nadal. Vaig recordar la meva infantesa i també els primers anys de joventut. El Nadal era un temps d’expressió, de música, d’assajos, de teatre… I va semblar-me que podia tornar-hi si sabia recuperar algun trosset de la música d’aquell temps que m’havia fet vibrar tant. Doncs aquí va! Us deixo
Bon Nadal amb una cançó Leer más »
Penso en el final d’any. I penso en la paraula «tancar». Tancar? Amb pany i clau? Com si fos un intent de buscar un candau definitiu per la caixa dels trons? Potser em sento més còmode ideant un espai per a revisar-lo, per agrair-li tot el que ha portat perquè, per dur que sigui, la
Meditació de final d’any – 30 de desembre al TIN Leer más »
Yo vengo a ofrecer mi corazón. Ahir al final de la sessió de biodansa dansàvem aquesta cançó interpretada per Mercedes Sosa. L’havia sentida abans. D’alguna manera la recordava. A la cançó y a ella també. Quan de missatge i quanta ànima. «Una cuchillada de amor» que en aquell moment m’esquerda la cuirassa i permet que
Les ones es propagaven com notícies llamineres. Com l’impacte de la pedra en l’aigua. Una comunicació plàcia i il·limitada, com quan l’onada arriba a acariciar la platja al seu ritme imperturvbable. S’explicava la matèria a través del frec d’uns vells bols tibetans. S’obrien escenaris sonors, paisatges nous que intentava desxifrar, trobar-hi el terra, i anar
Ser en el so: passejant per escenaris sonors Leer más »
L’havia sentida a la sessió de biodansa. Sí, en la roda final, quan ja totes les peces han fet voltes i voltes dins meu, quan els ulls es troben amb la sinceritat pròpia i amb la de l’altre. La buscava… però tot i recordar-ne algunes paraules … m’era impossible reconèixer-la … cap melodia em semblava
Compartíem els missatges del foc xiuxiuejats en aquest estat d’obertura que ofereix la meditació. Que emocionant cada viatge! Que emocionant veure com cadascuna troba en la mateixa imatge la història que li pertany. Bellesa i intensitat… Aquí una d’aquestes històries …
Una història del foc Leer más »
Clavava els ulls en la flama d’una espelma petita als meus peus, una ballarina en les parets de la nit que ja arribava. En la respiració absorbia la flama i la seva radiància em traspassava les parpelles inundant d’una escalfor daurada tot el meu ser. Voices of the Moon m’inflamava en un moviment que anava
Bategant amb tot – Acabou chorare – La casa havia de fer olor de temple. La recorria endreçant les peces en aramaris i calaixos, estimant-ne els detalls. – Ficou tudo lindo – Em trobava profundament a faltar –No bubu lili – Enganxat, cada moment arran del nas – No bubu lilindo – La distància amb
