El Professor sovint explica que en la pràctica hi ha la clau. Cada cop que la duem a terme fem un pas més palpant les parets d’una sala enorme de la qual no en sabem la porta. Si ens posem a caminar segur que un dia la trobarem. Dic això perquè ahir la sessió setmanal amb els companyes Marta, Bel i Jenny em va semblar la trobada «oficial» d’aquesta porta. Ja no hi ha dubtes sobre l’execució de la pràctica i ara es tracta de viure-la, cadascú cap on necessiti. El gran salt ja està fet! Ja no cal cantar les lloances de la respiració, etc. Ara sense paraules. Felicitats! Em fa molt feliç veure com a través d’un espai setmanal senzill i distès es va construint un ritual viu on el respecte i l’admiració en vers la pràctica meditativa creix i ens eleva – gràcies a la nostra sensibilitat creixent – cap a una nova forma de comprensió.
Gràcies per la confiança!!! Seguim!
