Les notes passejaven i em deixava prendre arraconant la ment, sense identificar ritmes ni formes, sense buscar res més que un senitr que es traduís en moviment. Balancejava el cos des d’una saviesa que funcionava malgrat tota la meva resistència, tots els meus peròs. I es van desfer i desfer … i prou. L’alegria estesa per la sala blanca … allargant-se, girant, fent-se flor i aire i res i pes…
Inside me, aquesta peça d’Anoushka Shankar amb veu de Sandra Carrasco em recorda com va creixent aquest moviment intern que bull i em trenca les negatives, cap un gran somriure. Ballar pot ser un exercici extraordinàriament meditatiu. Agraeixo molt a la Laura Garcia l’espai que crea a través de les sessions de biodansa. Gràcies <3 !!
https://www.youtube.com/watch?v=Lr8G7UNgy24
Però … i què passaria si balléssim un raag amb tots els seus colors, totes les seves emocions? Com seria ballar les empremptes emocionals, els matisos? Experimentarem!
Pingback: ‘Balancejava el cos des d’una saviesa que funcionava malgrat tota la meva resistència’. | LA VIDA EN DANSA
Pingback: ‘Balancejava el cos des d’una saviesa que funcionava malgrat tota la meva resistència’. | LA VIDA EN DANSA
Pingback: ‘Balancejava el cos des d’una saviesa…’ – Laura Garcia Jordan
Pingback: ‘Balancejava el cos des d’una saviesa…’ – Laura Garcia Jordan