(Àudio Where Time Goes – Takahiro Kido)
L’aire conserva encara la olor d’algunes notes teves. Un escampall de paraules desfetes m’enterra els peus i sento com es refreda la sala en aquesta decreixent tebior de foc apagat. Com ressonen les absències! L’hologràmic record de tu cantant tonteries a peu d’escala em fa somriure. I m’adono de l’enorme privilegi d’haver-te vist. Com t’enyoro podent ser.
Em tinc quan la lleugera carícia sap despertar-me en l’arpa interna un recital d’autenticitat només per mi. Afluixo el claviller mandibular i afino l’expressió del somiqueig a la rialla, humitejant, si cal, una mica les cordes des dels ulls. Sona, tot plegat, preciosament greu. Greu de sever. Greu de digne. Greu de trobar-me davant la furiosa mentida. Greu d’un dràstic canvi d’altura. Tant greu que no seguiré per aquí.
(Àudio Over there, it’s raining – Nils Frahm)
Volia perdre’m en l’òcul del meu propi bosc marí. Clavada davant el meu ull em percebia més enllà de la mirada. Volia enfonsar-m’hi sense cap indicació per redescobrir la discreta fortuna que respirava sota aquell espès laberint d’algues. Havia sentit el batec d’algun tresor callat, invisible als pirates que de tant en tant em navegaven l’iris i que jo ja havia conegut de prop: purs bàrbars afamats d’espoli. Aquella aquàtica verdor despentinada em protegia un secret de perles tant recònditament amagat, que, a estones, fins hi tot jo sentia extraviat. I l’enyorava tant que en buscava la pista. Una traça del pany, un diminut rastre de clau en el camí que empenyés la porta de la invidència i em deixés endevinar la fulgurant nineta dels meus ulls, aquella petita enorme riquesa dissimulada sota la quietud d’una opacitat asfàltica.
Observo l’experiència de les colònies musicals de l’Orquestra Jove de la Selva des de la perspectiva del Naad, la prespectiva del so. 8 dies plens d’emocions. I si hi ha emocions, hi ha vida. I si hi ha vida hi ha Naad. Aquí la meva recerca de les 22 firmes emocionals que fan oscil·lar la nostra expressió sonora vibrant en els diversos swars. Continua llegint
Gràices Agambar! Som-hi!
Dissabte tindrem l’oportunitat de tenir uns moments per connectar amb una mateixa, amb els que ens envolten, amb la natura , amb els infants, amb el nostre infant… una proposta de ioga i mediació en família que heu de tastar. Respirar, cantar, sentir… La Laura Masó de Besound – Naad Yoga ens acompanyarà en aquest meravellós i inesperat viatge a través de les ones sonores.
Llegiu-la en aquest article L’expressió de l’autenticitat….la meditació i l’autoconeixement amb infants i joves!!!
Fins dissabte.
A #petitpedagog, el blog que mira el món amb ulls d’infant, avui hi ha penjat aquest article de #BeSound sobre què pot aportar als infants i joves un espai de meditació. No deixeu de fer una ullada més àmplia al blog … està ple de reflexions interessants!!
Aquesta petita escena em va fer pensar molt sobre de quina manera – mentre anem vivint- les persones perdem aquesta capacitat d’establir el contacte amb les coses que volem, des del present, des de la naturalitat. Quan i com comencem a funcionar menys autènticament, mantenint compromisos que ja no ens fan feliços, com si aquests haguessin de sustentar l’èxit de les nostres vides?
Recordo el moment en què m’havia de decantar per uns estudis o per uns altres. El meu cor demanava a crits literatura, art, música. El meu cap es deixava aconsellar per la por dels adults. Un embolic.
Avui ja sóc una adulta. Una adulta que es dedica al treball educatiu i…
View original post 355 more words
… sobre el que li passa al cervell quan treballa des d’una dimensió artística.
El arte en todas sus manifestaciones constituye una característica esencial que identifica al ser humano, ha permitido transmitir la cultura en toda su extensión y ha sido y es básico para su supervivencia. Nuestro cerebro plástico necesita el arte. Ya en los primeros años y de forma natural el niño juega, canta, baila, dibuja y todas estas actividades son imprescindibles para su correcto desarrollo sensorial, motor, cognitivo, emocional y en definitiva cerebral que le van a permitir aprender a aprender. Y realizando todas estas actividades el niño se divierte, muestra orgulloso sus resultados a los demás, intenta mejorar y ésta es una forma efectiva de entrenar una de las grandes virtudes del ser humano: el autocontrol. La educación artística es una necesidad no porque nos haga más inteligentes sino porque nos permite adquirir toda una serie de competencias y rutinas mentales que están en plena consonancia con la naturaleza…
View original post 2.718 more words
Anava cap a la feina. Tot era com sempre: l’hora apressada de sempre, el munt de cotxes que m’entrebancaven com cada dia. Aconsegueixo aparcar i …
L’oceà era immens. I les ones no semblen voler trobar-ne les vores. Anaven. No les vaig veure mai tornar. Quina placidesa aquell bressol blau… sense res amb què topar, cap límit, cap desbordament … Res del que fugir ni perseguir. Un moviment que cantava la melodia de l’existència. Sense trampes. Em sentia sense cap més intensió que estar en el batec dela vida.
… quin regal sentir la vida a través meu.
Sento el temps – m’he dit condescendent. Fa un dia gris. Si plogués una mica descansaria – quina tonteria! Ben gris a fora. Que l’aire es tornés aigua i mira! tot avall! – idees romàntiques de les meves… . Per què no plou!
Sento el temps– assentint més convençuda de saber quin és el temps que sento. Tinc un dia gris. Si pogués una mica descansaria – em deia sabedora del pes del temps que fa que em sento en aquesta cançó – Ben grisa dins. Que l’aire es tornés aigua i trobaria el ritme del que sento – m’he dit fent que sí... Per mi ja plou…
BeSound - Naad Yoga 