En les teves mans

Publicat el 14 Desembre 2015 per l'hivernacle

Àudio: En les teves mans – BeSound (Enric Teruel i Laura Masó)

Aquella expressió meva de ” Enric, he tingut una idea” ens va portar al cap de res a prémer el REC confiant en què sabríem estar en la música, en l’entesa de les nostres melodies, en un ordre compartit que es construiria més enllà de la voluntat de cadascú. Escoltar i expressar … Ser.

“En les teves mans” explica – amb una expressió tant sincera i espontània que encara em costa de creure – que la vida està sempre del nostre costat, que malgrat tots els “peròs”, no ens deixarà caure. Que – en algun moment – surt el sol.

Des de la perspectiva del Naad

Publicat el 8 Juliol 2015 per l'hivernacle

Respon

Observo l’experiència de les colònies musicals de l’Orquestra Jove de la Selva des de la perspectiva del Naad, la prespectiva del so. 8 dies plens d’emocions. I si hi ha emocions, hi ha vida. I si hi ha vida hi ha Naad. Aquí la meva recerca de les 22 firmes emocionals que fan oscil·lar la nostra expressió sonora vibrant en els diversos swars. Continua llegint →

IOGA EN FAMÍLIA amb BeSound – Naad Yoga

Publicat el 25 Mai 2015 per l'hivernacle

Gràices Agambar! Som-hi!

AGAMBAR

Dissabte tindrem l’oportunitat de tenir uns moments per connectar amb una mateixa, amb els que ens envolten, amb la natura , amb els infants, amb el nostre infant… una proposta de ioga i mediació en família que heu de tastar. Respirar, cantar, sentir… La Laura Masó de Besound – Naad Yoga ens acompanyarà en aquest meravellós i inesperat viatge a través de les ones sonores.

Llegiu-la en aquest article L’expressió de l’autenticitat….la meditació i l’autoconeixement amb infants i joves!!!

Fins dissabte.

View original post

L’expressió de l’autenticitat….la meditació i l’autoconeixement amb infants i joves!!!

Publicat el 14 Mai 2015 per l'hivernacle

Respon

A #petitpedagog, el blog que mira el món amb ulls d’infant, avui hi ha penjat aquest article de #BeSound sobre què pot aportar als infants i joves un espai de meditació. No deixeu de fer una ullada més àmplia al blog … està ple de reflexions interessants!!

#petitpedagog...el món amb ulls d'infants!!!

“Mirava el meu nebot. Té dos anys i l’expressió sense esperes dels infants. “Aigua!” xiscla, connectat a la necessitat. Em va semblar tant real … Sense passat ni futur. Era una expressió purament de l’ara”.

Aquesta petita escena em va fer pensar molt sobre de quina manera – mentre anem vivint- les persones perdem aquesta capacitat d’establir el contacte amb les coses que volem, des del present, des de la naturalitat. Quan i com comencem a funcionar menys autènticament, mantenint compromisos que ja no ens fan feliços, com si aquests haguessin de sustentar l’èxit de les nostres vides?

Recordo el moment en què m’havia de decantar per uns estudis o per uns altres. El meu cor demanava a crits literatura, art, música. El meu cap es deixava aconsellar per la por dels adults. Un embolic.

Avui ja sóc una adulta. Una adulta que es dedica al treball educatiu i…

View original post 355 more words

¿Por qué el cerebro humano necesita el arte?

Publicat el 9 Març 2015 per l'hivernacle

Respon

… sobre el que li passa al cervell quan treballa des d’una dimensió artística.

Escuela con cerebro

El arte en todas sus manifestaciones constituye una característica esencial que identifica al ser humano, ha permitido transmitir la cultura en toda su extensión y ha sido y es básico para su supervivencia. Nuestro cerebro plástico necesita el arte. Ya en los primeros años y de forma natural el niño juega, canta, baila, dibuja y todas estas actividades son imprescindibles para su correcto desarrollo sensorial, motor, cognitivo, emocional y en definitiva cerebral que le van a permitir aprender a aprender. Y realizando todas estas actividades el niño se divierte, muestra orgulloso sus resultados a los demás, intenta mejorar y ésta es una forma efectiva de entrenar una de las grandes virtudes del ser humano: el autocontrol. La educación artística es una necesidad no porque nos haga más inteligentes sino porque nos permite adquirir toda una serie de competencias y rutinas mentales que están en plena consonancia con la naturaleza…

View original post 2.718 more words

La vida a través meu

Publicat el 24 febrer 2015 per l'hivernacle

Respon

Anava cap a la feina. Tot era com sempre: l’hora apressada de sempre, el munt de cotxes que m’entrebancaven com cada dia. Aconsegueixo aparcar i …

L’oceà era immens. I les ones no semblen voler trobar-ne les vores. Anaven. No les vaig veure mai tornar. Quina placidesa aquell bressol blau… sense res amb què topar, cap límit, cap desbordament … Res del que fugir ni perseguir. Un moviment que cantava la melodia de l’existència. Sense trampes. Em sentia sense cap més intensió que estar en el batec dela vida.

… quin regal sentir la vida a través meu.

Sento el temps

Publicat el 11 febrer 2015 per l'hivernacle

Respon

Sento el temps – m’he dit condescendent. Fa un dia gris. Si plogués una mica descansaria – quina tonteria! Ben gris a fora. Que l’aire es tornés aigua i mira! tot avall! – idees romàntiques de les meves… . Per què no plou!

Sento el temps– assentint més convençuda de saber quin és el temps que sento. Tinc un dia gris. Si pogués una mica descansaria – em deia sabedora del pes del temps que fa que em sento en aquesta cançó – Ben grisa dins. Que l’aire es tornés aigua i trobaria el ritme del que sento – m’he dit fent que sí... Per mi ja plou…

La narrativa del frec

Publicat el 19 gener 2015 per l'hivernacle

Respon

L’arc s’estira sobre les cordes d’un cos que explica històries des de la pell. Passa quan l’arc ja és la meva mà, quan els dits en dansa freguen l’altre cos amb la precisió de l’equil·librista, amb la radiància sincera de la flama interna, amb el desconsol del racó de nit més llòbrega… S’acompassen les mans i es fan entendre. Així desvesteixo el meu sentir laberíntic, el faig melodia que esdevé el tacte d’una història damunt la teva pell.

Del retorn

Publicat el 31 Octubre 2014 per l'hivernacle

Respon

Em recordo en alguna situació llunyana, vivint alguna cosa estrambòtica que em donava sensació de perill. Sentia corre per dins el llampec del “què faig aquí? per què decideixo viure tot això?” “Quin sentit té?”. Monica Salmaso ens ho canta en una carícia de tardor … en aquesta cançó de Paulo Cesar Pinheiro, amable com una abraçada. En la melanconia d’aquesta tonada s’explica la necessitat d’explorar i com a través d’experiències llunyanes, a vegades extravagants, ens trobem autènticament amb nosaltres mateixos. Així dimensino les arrels després de viure. És quan toco el timbre de casa i dic allò de ” sóc aquí ” d’una manera que no havia pogut dir mai abans.

Simplement canta!

Publicat el 1 Setembre 2014 per l'hivernacle

Respon

Aquest passat cap de setmana amb Naad Vidiya i els participants a l’stage de Naad yoga, vam encendre un foc seriós vibrant en la certesa crua del Raag Goojeri. La rítmica ben assentada en el 8 i una melodia translúcida celebrant el Gobinde, el sustentador, des del cor, en un cantar que s’alimentava de realitat a cada repetició. Escoltant-nos, deixant sortir el so des del triangle inferior, sentint el ritme des de dins… En definitiva, elevant-nos, deixant la ment en un altre pla, entrant en contacte amb la nostra pròpia essència. Des d’aquest lloc cantar no és un espectacle on assistim sinó una experiència on participem. Canta desinteressadament, des del cor, assaborint el missatge, les notes, el ritme, trobant-te, sentint-te, gaudint de cada mood. Simplement canta!