http://www.youtube.com/watch?v=JSxyhkfAkk4
Ahir a la nit, sota el batibull de Festa Major, escoltava aquesta peça fins ben tard. La música d’Stephan Micus té alguna cosa ancestral. Les seves composicions em semblen plenes de veritat, d’una veritat acomulada a través dels segles. Aquesta peça, Night Circles, del disc The Garden of Mirrors té la màgia del silenci, d’una nit llarga i freda, d’íntima soletat humana, d’íntima connexió divina.
M’agrada posar peces com aquesta després de fer la kriya Superhelath. Quan totes les portes del meu ésser estan obertes, la música es passeja dins meu i m’explica coses a vegades incòmodes, com ahir.
Quina energia de foc té aquesta peça … és una dansa de tro carregada de raó. Avui recordo la força de l’amor de tantes dones, de les llobes salvatges de Clarissa Pinkola, que han trascendit el dolor.
