Pensava que arribar a connectar amb la font era ja tot l’exercici complet. Trobar-me la pròpia reserva d’energia disponible en el nucli de l’essència em semblava el quit de la qüestió. Però ara sé que un cop aquí puc estar-m’hi i deixar-me ser canal d’expressió sentint l’abandó de tot el meu ser al poder creatiu, al moviment d’alguna cosa descontrolada que em trenca el límits i em fa vibrar en el desenvolupament d’una experiència que no es pensa, sinó que es viu.
La música és la meva anada a la font. I l’estada es converteix en una experimetnació intuïtiva on ritme i melodia flueixen sense esforç, sense cap intensió més que expressar la veritat a través meu. La intuïció se m’aguditza sense forçar res i tot es va succeint en un estat de somieig. Prenc decisions deixant sorgir l’expressió. L’escolta i la sensibilitat estan obertes i receptives. És una meditació.
Quan puc compartir aqusta energia no sóc una cantant o una intpèrpret. La neurosi per la tècnica em desapareix perquè em sento ser un canal per mi mateixa i pels altres que fluim en aquesta onada de veritat.
I quan arriben els agraïments només puc mirar enlaire i donar les gràcies a l’Univers per deixar-me ser en aquesta experiència. Gràcies … <3
