Setembre. Nou “round”. M’havia promès molt més temps per “fer res”. Sóc una bromista! Després de l’ironia m’assalta un seriós “podré amb tot?”. Reviso si el que em proposo em fa feliç. Sí … , me’n fa molt. Doncs, com podria posicionar-me en l’esperança d’aconseguir-ho? He recordat Raag Asa, la melodia de l’esperança:
Asa canta un Ma parsarani exapandint la meva voluntat per tot arreu, convidant a sorgir les sanes aliances. Em durà també a l’explosiva arrencada de Sa tivra i seguiré la cursa amb coratge, avançant amb precisa determinació pels afilats límits de les possibilitats. Sense preocupar-me pels inconvenients, Dha ramya, sabrà encendre’m el foc que m’alimentarà el cos, la ment i l’ànima per no defallir en la ruta. Obriré camí a cops de martell esquerdant l’estructura del “no podré” amb Ni kshobani, deixant entrar per fi la llum de l’assoliment. Ressonaré en Pa ratta indivisa: el meu desig i l’Univers en sincronia en l’antiquíssima tonada de l’esperança.
Aquí et deixo una Shant en Raag Asa del Prfoessor Surinder Singh que m’encanta. Desitjo que hi puguis descobrir la mateixa determinació que hi sento jo i que -si et convé- l’incorporis a la banda sonora d’aquest setembre.
