Us presento Nishadam, Ni pels amics. Salvant totes les distàncies -i deixant que els puristes de la música clàssica de la Índia es posin ben nerviosos – vindria a ser un Si en el sistema de notació occidental. L’ Swara Ni, nascut de l’estrident crit de l’elefant, és el mestre del canvi sobtat, és el punt de ruptura, el que decideix imposar un gir inesperat quan la trama de la nostra vida està perdent dinàmica. Ni Kshobani – així s’anomena aquest aspecte de Ni – és un punt d’inflexió, és una trucada inesperada amb notícies que ens mobilitzen sí o sí, una pèrdua que desmunta una part de la nostra vida, un nou amor que arriba i ens sobresalta havent-li de fer lloc ara que ho teníem tot tant ben organitzat. És el principi del canvi, un sòl que s’esfondra mentre tu mires de mantenir-te dreta, recalculant, buscant coordenades urgentment per no caure.
Ni en general, i Kshobani encara més, no és un lloc on quedar-se a viure. És incomode, estressant. I aquesta és la seva funció: molestar-nos tant que haguem de buscar una nova posició en el món i en les coses. Que important em sembla aprendre a no fugir-ne, a acceptar-lo, a identificar-lo i comprendre que en aquesta situació cal obrir-se a la proposta perquè – inevitablement – ens durà a resoldre la situació a través d’un camí que ja s’ha iniciat. Per tant, com diu el títol d’aquest meravellós article de El Universo de lo sencillo, amic, amiga … Déjate sorprender!! Respira i endavant.
