Descobrir-me nuada en un embolic de cadenes i candaus. Per desfer-ho potser em fa falta una clau. Sí, em fa falta. Quina clau pot ser? De Sol? de Fa? de ferro? Investigo. La busco a través del pany que vull obrir. Quin pany tant únic… S’ha de fer una clau a mida. A vegades queixant-me hi treballo llargament … és complexa, específica, concreta, desafiant. Amb el temps em sembla tenir-la … La provo. Com pesa! Em cau… La perdo. La trobo. Hi torno. I no entra! Em desespero… Penso que no ho aconseguiré. Amb els dies em calmo… no puc quedar-me aquí ara! Hi torno a treballar … l’afino. La poleixo fins que brilla. Tinc a les mans una clau daurada. Em sembla preciosa. M’acosto al pany. L’observo mig estimant-lo… si, ja el sento en mi naturalitzat. Agafo la clau. La sento més lleugera o potser de tant treballar-hi la meva mà s’ha acostumat al seu pes. L’hi emprovo. Sense forçar res, deixo que s’hi trobi. I … potser, … potser tindré la sort de sentir ni que sigui un «clic» de lleuger encert que doni pas a una altra cosa.
