No sé dir-te si acoloria amb so la meva ànima sentint Raag Gauri o si bé la pròpia ànima era qui – cantant amb la paleta de colors del raag – ho tenyia tot. Una dansa de notes serioses dolçament comunicades. Aquesta em sembla la naturalesa del Raag Gauri. El meu adult conscient posant-me un límit amorosament clar. És que sap que ho puc fer millor i, simplement, vol recordar-me que la meva naturalesa va més enllà de tota aquesta incomoditat. Massa contreta o massa expansiva. Somiar massa o massa poc. Fer-ho tot – tot!!- per aconseguir quelcom o sentir d’entrada que serà impossible i ja no cal que m’hi posi. Forçar el moviment o estancar-lo perquè resti quiet. Aconseguir un propòsit o no ser capaç de materialitzar-ne cap. En aquests termes Gauri posa ordre. La seva melodia-brisa em convenç en aquest passeig vespertí deixant l’ego quiet una estona per entendre que l’aroma de la flor és la que val, no si em sobren o em manquen pètals.
Aquí comparteixo un Gauri preciós d’Ashpreet Sing a Raag Naad Sahbat Sohne que he descobert avui quan m’he posat a escriure.
