» Fes-me un vestit. Sí, a mida, d’un color que em ressalti els ulls. Que m’ajudi a fer-me esvelta i que tapi les imperfeccions que em sé i que no vull compartir. Posa-m’hi un brodat, que brilli tant que jo mateixa oblidi el lloc dels dubtes i de les zones fosques i que asseguri que qui miri pugui només quedar embadalit »
Mentides fetes a mida.
Però la veritat no s’inventa.
I la veritat és aquest cos que tapo amb parracs desesperadament. Enormes llençols cobrint la bellesa d’una realitat que no he après a mirar. I és així com vaig vivint en un paisatge d’evidències revestides. Veritats fetes trastos que tapades i tot destorben. Perquè hi topo. Perquè em faig blaus a les cames i al ser. Sense valor per descobrir-les, precioses joies que condemno a ser andròmines sota el brodadíssim vel de les meves pròpies mentides.
