Que amb esforç s’aconsegueix tot em resulta només mig cert. I no ho dic en un to derrotista o desconfiant de les oportunitats que la vida pot obrir davant nostre en qualsevol moment. Justament a aquesta altra mitja meravellosa certesa em refereixo. Hi ha quelcom que succeeix més enllà de l’esforç, més enllà del «jo això» o «jo allò altre». Imagina’t: amb el desig enfocat a ampliar la consciència puc asseure’m cada dia de la vida a fer la pràctica meditativa i realitzar-la amb absoluta precisió. Però si bé és cert que amb aquest gest creo les condicions mínimes necessàries que em permeten anar recorrent cada dia un pas més en aquesta habitació fosca de l’ànima que pretenc il·luminar, també és cert que el regal de la llum em serà només donat quan i com l’Univers consideri. I això és Gur prasad, literalment «per la gràcia del Gurú».De cap manera vull dir que ens haguem d’acomodar al «no cal que m’hi posi» perquè – sense «ser-hi» – és impossible qualsevol canvi. Només es tracta de matisar la manera en què ens «hi posem». Hem de poder observar on creem la interferència. Què se’m cola en la conversa entre jo i l’Univers perquè no arribi el regal de l’amor o dels fills o de la feina que tant feliç em faria … ? Tots aquests desitjos són Gur prasad. I pel Gur prasad plorem mars sencers i naveguem entre els perquès fins que l’ego no pot resistir-se més i, finalment, es doblega i canvia el seu joc. Necessitem aquest Univers – Mestre, aquest Gurú, perquè l’arrogància de l’ego abaixi el volum i aprenguem a esperar amb les mans reposades, humilment esteses, fent fora els núvols que no deixen que hi arribi la llum.
Gràcies pel regal de la tècnica. Gur prasad.
(audio Between worlds – Roger Subirana )
