(Àudio: Written on the Sky, Max Richter)
Podria resseguir-me la vida a través de capítols sonors. Que viu se’m fa el teu record a través d’aquesta peça! Que present cada moment si premo el play del seu context sonor. Que fàcil per la ment atrapar-me en l’enyor exagerat i convidar-me a rebolcar-me en un patiment que només fa més gran el clot d’on sembla que ara només vull sortir-ne a mitges. Fins aquí m’entre-tinc.
Però començo a tenir-me quan – en aquest delicadíssim moment – puc obrir-me una finestra al cor i deixar que, amb el ritme precís i la tonada indicada, ell convenci amb molta paciència la meva tossudíssima ment de què hi pot haver una altra manera de navegar per la vida. Sense força, amb entrega, de la mà de l’ànima, juntes, ampliant la mirada. Aquest és el tantra del so del que parlen els antics. Aquesta és la tècnica que amb Raags i Taals s’acarona una terra devastada pel pitjor dels incendis fent que hi floreixin, poc a poc, des de les primeres flors fins a boscos sencers, reconciliant-me amb la vida, afinant el meu petit món amb l’abraçada harmònica d’un Univers enormement perfecte.
