Feel the Sound vol mostrar una ciència, gairebé oblidada, del cantar, tocar i escoltar música. És una ciència que defuig l’entreteniment i posar en primer terme l’emocionalitat de tota comunicació. És la ciència de l’expressió, la ciència del Naad.
Una determinada psicologia s’expressa mitjançant el to, el ritme, el cant i l’escolta. Guru Nanak- poeta i líder espiritual del Sikhisme fou l’arquetip de Naad yogui el qual assolí la il·luminació interpretant mantres i shabats segons els modes de l’antic sistema indi dels Raags. Cantant els textos sagrats amb el Raag prescriptiu propiciava un estat d’ànim òptim per a integrar els ensenyaments dels antics mestres. La música doncs, des d’aquesta determinada perspectiva, esdevé un camí pel despertar de la consciència.
La màgia es dóna en un joc de vels que van mostrant-se poc a poc. Segments de veu, recolzats per instruments com la dilrbua, el sarangi, la saranda o el rabab elaboren frases que s’il·luminen i es tornen fosques o a l’inversa, mostrant tombs en el camí, passes inesperades en la ruta de l’oïda.
En la tradició de la música clàssica índia, no es parla de notes sinó d’swar. Aquesta és una paraula sànscrita que significa “nota dins d’una octava”. N’hi ha 7 de bàsics. El primer, la posició fonamental, Shadja (Sa), és la tònica, la qual pot situar-se en qualsevol punt del terreny de joc i exerceix des d’aquest lloc, la referencialitat per a tota la resta de swars. Li segueixen Rishabh (Re) , Gandhar (Ga) , Madhyam (Ma) , Pancham (Pa) , Dhaivat (Dha) i Nishad (Ni). [1]
Abans de la composició, l’alaap presenta gota a gota, cada essència pura del seu perfum. Per a cada swar del Raag hi ha una emoció a fer emergir. L’expressió sorgeix quan el swar que s’emet és empès per la firma emocional indicada. Un cant com un prec, com un clam, com un donar, com la ràbia continguda, com l’expansió, com l’amor boig, com la desestabilització, etc. Cada swar estableix un diàleg amb els altres convocant en aquesta melodia una fragància molt més complexa i molt precisa superant la individualitat de la nota. El diàleg de la composició construeix el sentiment.
Interpreto el Raag Suhee, el Raag de l’amor. Però … com s’hi fa present l’amor? Quins elements conformen aquesta expressió, aquest sentiment? Primer sona en el domini d’un Ma com un exagerat dringar de campanes escampant bones notícies en totes direccions. Vull que ho sàpiga tothom! Després un Sa ample, com un riure feliç sota el sol amb els que estimo. I un PA que és pura correspondència entre els dins i el fora ara que tu i jo ja som en aquesta connexió. Com recordo aquells ulls teus plens de “si” trobant l’afirmació en els meus. Re, generós, escampant-se de dins cap a fora prescindint de la teva voluntat. Ga com el magma calent d’un volcà, motor de secretes i incòmodes cavil·lacions: “voldrà?”. Hi sona Ni com un camí fosc i incert però ple d’esperança. Confio en què sabrem fer-ho. I un Ni que em desconcerta davant l’ensurt d’una vida antiga que se m’esquerda ara que hi ets tu.
El Raag em remet a una situació arquetípica de la vida posant-me en relació amb l’estat d’ànim característic que evoca. Cantar-lo, tocar-lo, em permet obrir bloquejos del meu subconscient, reconnectar-me a records i emocions rebutjades o reprimides, descarregant el cos físic de l’insuficient processament d’experiències desafiants que resten acumulades en algun lloc de l’organisme.
Dominar aquest llenguatge suposa retrobar-se amb la pròpia expressió, aquella que ens és absolutament natural i que forma part de la història personal de cadascú. Com és la meva expressió de l’amor o l’enyor o l’alegria? Es tracta de deixar sonar els sentiments que el cor canta, des de la pròpia subjectivitat amb l’escolta posada a la part més autèntica de nosaltres mateixos. Així doncs la creativitat serà un element indispensable per aconseguir aquesta troballa.
Contactar amb l’expressió essencial ens durà a vibrar plegats en d’aquesta obra mestra de la qual formen part tots els elements, i que només una intel·ligència superior pot ordenar en una melodia global. És la Melodia de l’Existència.
[1] http://en.wikipedia.org/wiki/Swara. This page was last modified on 8 April 2015, at 12:52.
