Àudio Bread of Angels (feat. Noah Wilding)–Stanton Lanier.
Avui els ulls em ploraven. «L’aire d’aquesta ciutat o l’enlluernada mentre conduia «- m’he dit. Però per un moment, aquelles llagrimetes sense cor m’han semblat molt més denses que el parell de pensaments que havien volgut explicar-me-les. El farmacèutic, un senyor gran, posseïdor d’aquella mirada, com la del meu avi, transparent, segurament marcada per haver vist més del que
voldria, m’ha dit : «nena, sembla que volen plorar de valent …» I com
dos petits estanys d’un verd ben viu han començat a vessar-ne les aigües subterrànies, provinents d’algun lloc secret que no em dol, que no es plany, que no m’ofega ni m’apreta ni m’estorba, un lloc ple d’emocions blaves on hi habiten els peixos que em xiuxiuejant cançons mentre neden en aquest mar que ara em renta fort els ulls potser per veure-hi – d’aquí una estona- una mica més clar.
Diagnòstic – anuncia el farmacèutic marcant uns dos punts que de tant ferms ens han fet riure- : conjuntivitis – picat-me l’ullet.
