Els batecs de la tabla sonaven i quedaven ja només alguns segons per l’entrada dels instruments i de les veus. Molt temps m’havia quedat congelada en aquest instant atrapada en la dificultat, amb el pensament carregat d’instruccions que no em podien passar per alt. Però llavors la tensió ja no m’acompanyava. 6, 7, i … dins !

Estranyada per aquest canvi posava el focus en registrar la nova sensació. Observava la comoditat amb la qual podia coordinar tants processos: un moviment vertical en una mà, en l’altra, l’arc, en horitzontal, llegia el text, el cantava afinat i a temps, expressant. Aquella postura a terra, asseguda sobre les cames que m’havia resultat tant incòmoda en ocasions ara m’era natural. Els shabats que al seu dia m’havien semblat impronunciables anaven sorgint ara plens de matisos fonètics. Els temps i les notes havien trobat la forma de voler-se entendre dins el cicle del patró rítmic. La veu cantava històries vives i la respiració, tranquil·la i confiada, era la confirmació de tot aquest encaix.

Què havia passat? Com havia pogut sortir d’aquella inseguretat? Em sentia tant sorpresa com desconcertada per aquell nou poder de coordinació.

L’endemà al matí quan vaig despertar-me, encara mig adormida, podia sentir la meva ment cantant el darrer palta -un d’aquest exercicis tècnics plens de notes que sempre m’havien costat de memoritzar. Ben ràpid, ben clar, ben fluïd, ben fora del meu control. Era perfecte i fàcil.

 Aquella situació em feia notar que en algun lloc de mi havia quedat fixat aquell exercici de forma impecable i que la consideració de “difícil” li havia donat jo des del lloc de la tensió, la mateix que havia sentit cada vegada que havia de tocar en públic.

 Des d’un lloc relaxat i confiat podem recórrer a multitud d’aprenentatges que incorproats – com el palta – però que desconeixem haver adquirit. Treballant intensament la respiració podem assolir aquesta nova disposició, doncs té el poder de modificar el nostre patró de comportament, oferint-nos noves formes de ser on som.

Tot és dins. Només cal trobar la ruta que ens hi digui.