Àudio Soffia La Notte – Night Breaths – Fabrizio Paterlini
Digues-me si no hi sents el joc de l’aire entre les fulles. Fet i amagar mentre el record d’un abric verd es va esgrogueint en una cançó més i més lenta, menys humida, més plena de petites morts del tot necessàries, avançant cap al silenci gèlid de la mínima expressió de vida. La ruta cap a la quietud hivernal està sembrada de pèrdues, de fulles que cauen, de relacions que es descohesionen, de converses que desacceleren fins a l’espai buit de so . Caducitats. S’eixugarà l’aigua i viurà en l’esquelet, sobrevivint en els mínims, buscant el foc de les arrels. Observo aquest mapa venós, la circulació, autèntiques artèries per on s’estén el potencial de nutrició, cada vegada més afeblit doncs l’impuls de vida afluixa i una nit de mesos vol ser-nos regalada per descansar. Entre el brancam, retalls de cel… espai buit, oportunitats que ara, en la dansa trista de la frenada encara no puc abraçar. Però els veus els retalls, oi? Sempre … sempre, fins hi tot quan estic convençuda que l’he perduda, a través seu, l’esperança sap portar-me la seva tonada per recordar-me que, tot i l’anada a la pausa, en el més cru silenci, seguim brillant.
