(Àudio Truth Vibrations – Alexis Ffrench)
Si dic la veritat vull una inundació d’ocells que m’estirin, esfilagarçant-me els desitjos i tota la resta, des del cor fins al cel per veure’m sencera. Vull celebrar-me barrejada i desfeta el meu propi embolic. I voldria ensenyar-te com ho canten tot de bonic en aquest enrenou. Voldria convidar-te a no tenir por que ens garbellin en el laberint de corbes, de sentirs … és igual si sobrepassats o mínims … són els nostres! Vull que trenquin tot el que ja «no», que em deixin els peus ben a terra i que se m’encarnin suaument les ruïnes dels somnis morts en algun lloc que no m’entrebanqui massa. I ells a a volar. A volar a la vida! Que ressegueixin a cada tomb amb una nova puntada aquest galopar de cor. Que m’estimin els desdiments, els dubtes i les provatures funestes perquè de veritat així cabdello aquest meu preciós garbuix.
