Com un joc de vels que van caient poc a poc, abans de la composició, l’alaap em deixa intuir les gotes de cada essència pura que el conforma. Segments, frases que s’il·luminen i es tornen fosques i a l’inversa. Cadascún d’ells, és un tomb en el camí, una passa en la ruta que l’oïda no esperava. Ingredient a ingredient amb suspens i intensitat es va traçant el caràcter, sense pressa, deixant sorgir la relació amb els altres. Afiançant cada element, establint-se en aquesta combinació tant precisa plena proporcions, de lideratges, de tensions, d’amors avinguts, de presències que ara poden ser i després no. I de nou sorpresa i canvi de rumb, … Com una flor que s’obre, aquesta estructura floreix deixant anar tot el seu estrany perfum, mostrant la fragància del raag. Una meravella.
Us deixo aquesta preciosa composició clàssica en raag Dhani de Lakshmi Shankar.
