(Àudio Séduction – René Aubry)
Que misteriós el teu gest de mans quan en cada gir hi fas néixer la vida. Agites la vareta i crides l’encanteri acústic que em farà estar en el ball que toquis.
Voldria veure la dansa preciosa de les teves mans, observar-te jugant amb l’habilitat bruixa que t’imagino, la que em posa a viure en aquesta onada d’altures i devallades, de temps i silencis en abscència d’assajos o provatures. En el «sí o sí» de cada moment que s’estrena. Pendent de si les passes se’m fan lleugeres o si hi ensopego, trobes la composició justa pel moviment següent encara que als meus ulls em pugi semblar – per incòmode – abusiva o parcial. I del moment d’ara al següent i a l’altre i fins al darrer, trascendint nota a nota la terrenal octava en la que vaig descobrint-te a la llum d’un ordre infinitament major.
