Escolto sovint aquesta versió de Nadia adaptada per Nitin Shawney i interpretada per Nicki Wells. La cançó es basa en un thumri que canta el neguit de dos amants separats un a cada banda de riu. «El riu s’ha convertit en l’enemic» – diu el poema. És doncs un lament que es mou a través de les aigües del riu i que em fa pensar molt en el sentiment de separació propi de Kashitti, aquesta empremta emocional que expresa dubte a través d’un profund lament per no poder acceptar els esdeveniments que succeeixen. És un gran «per què a mi?!».
Qui no ha estat mai en aquest sentiment d’impotència i de resistència a l’acceptació alguna vegada? Kashitti és l’expressió de la queixa, capaç de destruir tota esperança.
M’agrada també escoltar una altra versió de Nadia on es canta primer el Kasturi Tilakam, uns versos del llibre sagrat Sri Krishna Karnamrita escrit pel sant Lilasuka Bilvamangala, on es descriu una bonica visió d’un déu Krishna abillat amb perles i joies. Preciós.
