A vegades converteixo la contemplació en un exercici impossible, ple de ment, ple de control, ple d’incapacitat. Així no ho aconsegueixo. Em sembla que contemplar no passa només per la comprensió d’unes paraules des del punt de vista de la comprensió de conceptes. Hi ha alguna cosa més abans d’aquest exercici tant mental. Hi ha una comunicació que va directament a l’ànima, un coneixement disponible en la pròpia ressonància de les paraules i, encara més, si s’acompanya d’una melodia que hi estigui estretament vinculada, aportant el to emocional indicat per a accedir a aquest coneixment independentment de si s’arriba a les paraules.
La tradició Sikh domina aquest plantejament meditatiu que empra la tecnologia dels raags i els taals per acompanyar les paraules dels seus Gurus. Un exemple n’és l’Asa Di Var, un poema del primer Guru Sikh, Guru Nanack, que és interpretat amb raag Asa durant les primeres hores del matí per a músics religiosos, els quals consideren que si interpreten amb veritable sentiment la peça, els desitjos es compleixen, és l’oda de l’esperança.
M’agrada seure i escoltar l’Asa Di Var del Professor Surinder Singh amb tots els sentits, sense qüestionaments, respirant i deixant-me notar la presència, navegant en aquesta màgia musical, contemplant sense el límit de les paraules i omplint-me d’esperança.
